Categorías
ODS: Fin de la pobreza

Ciutats que donen l’esquena

Milers de cotxes circulen diàriament pel pont de 12 km que uneix Lagos i l’illa del mateix nom, amb vistes a Makoko, un dels barris marginals que fa front, en la misèria, el model de desenvolupament urbà insostenible de la capital nigeriana.

Tot i que les xifres de pobresa extrema s’han reduït en un 35% a nivell mundial des de 1980, mai abans la desigualtat entre persones havia estat tan accentuada com actualment, segons va revelar l’informe Hábitat sobre ciudades de la ONU realitzat l’any 2016.

Creixement exclusiu

Lagos és només un exemple de les moltes ciutats emergents -com Dakha, a Bangaldesh o Rio de Janeiro, a Brasil- que estan creixent a costa d’excloure la població amb menys recursos. A causa d’això, cada vegada s’accentuen més les desigualtats entre rics i pobres.

El model d’urbanització de la capital nigeriana -on hi viuen més de 25 milions de persones- l’ha convertit en una ciutat superpoblada, contaminada, amb altes taxes de pobresa i desocupació i cada vegada més barris marginals.

Aquesta voluntat de segregar la població pobra es veu plasmada, per exemple, en la construcció d’Eco-Atlantic City, una macro-ciutat per a les elits socioeconòmiques -que suposen un 1% de la població- amb el finançament del govern i inversions privades.

Imatge de com serà Eco-Atlantic City quan acabi de ser construïda.
Imatge de com serà Eco-Atlantic City quan acabi de ser construïda.

Les xifres de l’ONU indiquen que el 40% de l’expansió urbana de Lagos es produeix en barris marginals, on s’estima que hi veu un 70% de la població. Aquest nivell extrem de pobresa i desigualtats sense precedents comporta molts riscos per a la salut pública, la governança, la seguretat i el medi ambient. Com a conseqüència d’això, les persones sense recursos no poden accedir a serveis bàsics com l’aigua potable o la sanitat.

A Nigèria, la desigualtat d’ingressos és un dels problemes més seriosos, i, al mateix temps, el menys discutit.

Matthew Page, major expert en Nigèria per a la intel·ligència d’Estats Units

Resistència a Makoko

Es calcula que a Makoko, la major favela flotant del món construïda l’any 1806, hi viuen entre 150.000 i 300.000 persones a dia d’avui. Resulta impossible precisar una xifra exacta perquè no existeixen dades censals oficials.

Favela flotant a Makoko, construïda l'any 1806.
Favela Makoko, a Lagos.

Davant l’exponencial creixement demogràfic de la ciutat, el govern ha posat els ulls en aquest veïnat com a terreny on edificar més complexes de luxe. És per això que, el maig de 2018, va emetre ordres de desallotjament dels habitants del veïnat i va enderrocar diverses cases. Tot i que un tribunal ja havia declarat inconstitucionals aquests desnonaments, el govern va argumentar que es tractava d’un assentament insalubre i il·legal.

Causes de les desigualtats

Alguns dels motius pels quals Lagos ha adoptat un model de desenvolupament urbà i econòmic insostenible son:

  • Corrupció per part de les elits políticoeconòmiques: molts magnats s’han fet multimilionaris per la seva proximitat a la classe política i obtenint contractes amb l’Estat.
  • Mala gestió dels recursos: hi ha suficients recursos per tota la població; el problema és, tal com senyala l’Oxfam, «el mal ús, l’apropiació i l’adjudicació errònia» que se’n fa.
  • Desinterès polític en promoure canvis.
  • Abandonament de la població empobrida.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *