Categorías
OBJETIVOS ODS

També passa a Espanya

La misèria no és tan sols el que passa a l’Àfrica, està en els desnonaments o les feines precàries.

La pobresa no és exclusiva de països subdesenvolupats; és un problema internacional.

Ana Gilabert / Oriol Lapeira

L’any 2000, les Nacions Unides van desenvolupar vuit propòsits per tal de combatre els principals problemes que afectaven la societat internacional: els anomenats Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Els dirigents mundials van fixar el 2015 com a termini per a cumplir-los, però l’ambició inicial va desaparèixer amb el pas del temps com un miratge al desert. A més, els objectius estaven dirigits exclusivament als països subdesenvolupats, amb la qual cosa es van percebre des d’allà com a una nova forma de dominació per part dels Estats occidentals.

Ja el 2015, l’ONU va proposar una nova llista de propòsits que abordaven molts més temes i que tenen com a termini ser assolits l’any 2030. Coneguts com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), un total de 17 propòsits es van redactar pensant en la totalitat dels països i no tan sols en els més empobrits, de manera que tots els Estats -i també els individus i altres institucions- s’impliquessin a acomplir-los.

Entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible hi ha la fi de la pobresa
Objectius de Desenvolupament Sostenible proposats el 2015 per l’ONU.

Entre d’altres, un dels principals objectius de l’ONU és erradicar la pobresa arreu del món. Però, què és la pobresa? Des dels països occidentals s’acostuma a associar l’escassetat de recursos amb certes zones on la majoria de la població es veu afectada per aquest problema, com l’Àfrica Subsahariana o el sud-est asiàtic. Tanmateix, aquesta visió allunyada, estereotipada i paternalista de la pobresa no es correspon amb la realitat.

Feina precària

A Espanya, la pobresa tampoc segueix estereotips. Aproximadament el 21,5% de la població del país viu en una situació de risc de pobresa segons l’Idescat. Dit d’una altra forma, 1 de cada 5 llars unipersonals obté 8.870€ o menys per sobreviure durant un any. Cal tenir en compte, com a referència, que la despesa mitjana a Espanya en alimentació, roba, transport i habitatge -les necessitats bàsiques- és de 8.340€.

Reportatge de Russia Today sobre la precarietat laboral a Espanya.

A diferència del que l’imaginari meritocràtic i liberal creu, treballar tampoc assegura la sortida de la pobresa. Prova d’això són les dades que l’Organització Internacional del Treball (OIT) publicava a finals del 2019, on es mostrava que aproximadament el 13% dels treballadors viuen sota el llindar de pobresa a Espanya. D’aquesta forma, el país se situa en tercera posició en el rànquing d’Estats de la UE amb major pobresa laboral.

A més, la qualitat de la feina brilla per la seva absència. En el darrer any, Espanya va destacar per la seva elevada taxa d’ocupació temporal: arreu d’un 27% dels contractes són temporals, que en el cas dels joves d’entre 15 i 24 es dispara al 71%. Aquestes xifres encapçalen la classificació a nivell europeu. Cal destacar que 3 de cada 5 treballadors a temps parcial preferirien tenir feina a jornada completa.

Gent sense casa, cases sense gent

La pobresa a Espanya també es veu reflectida en l’habitatge. Mentre els lloguers i el preu del metre quadrat puja, el poder adquisitiu de molta gent es manté en els mateixos nivells. En el millor dels casos, els afectats poden destinar més diners a cobrir les despeses de l’habitatge, però en moltes altres situacions acaben sent desplaçats a altres zones de forma indirecta, o fins i tot desnonats. De fet, el 2018 va ser un dels anys amb més desnonaments, amb xifres que oscil·len entre els 60.000 i els 70.000 segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), respectivament.

Els desnonaments també són una conseqüència de la pobresa.
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca atura un desnonament a Montcada.

Alguns dels actors polítics i socials que s’enfronten a les conseqüències negatives del capitalisme i, per tant, de la pobresa, han estat:

  • La PAH
  • Sindicats no majoritaris (CNT, COS, etc.)
  • Algunes ONG
  • Associacions de veïns
  • Organitzacions internacionals com l’ONU

La pobresa és un problema estructural inherent al model econòmic i social que governa al món i que, evidentment, és conseqüència de les decisions polítiques. Tot i pertànyer a un país desenvolupat, les desigualtats que hi ha en aquests són igual de greus i cal solucionar-les com més aviat millor.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *