Categorías
OBJETIVOS ODS

Capitalisme i desigualtats

En les relacions internacionals, tradicionalment, s’ha tendit a parlar sobre els Estats com a entitats homogènies. Els països eren rics o pobres segons el seu PIB, sense tenir en compte l’heterogeneïtat de la població que els formaven. El paradigma preponderant llavors era el realisme, un corrent completament estatocèntric. Aquest marc conceptual, però, no tenia en compte les diferències entre els ciutadans dins d’un mateix territori. Tampoc contemplava que el capitalisme i les desigualtats invaliden aquesta concepció d’uniformitat estatal.

No fou fins a partir del segon terç del segle XX que aquest frame va canviar en l’àmbit acadèmic. Els estructuralistes afirmaven que la desigualtat entre Estats, dividits entre els colonialistes i el Tercer Món, era la dinàmica predominant en el sistema internacional. Anys més tard, en el marc de l’ONU, es va començar a destacar la desigualtat intraestatal. Això culminà amb la inclusió de la «reducció de les desigualtats» en els ODS de 2015.

Capitalisme i desigualtats es veuen reflectits en aquesta piràmide estamental.
La piràmide del capitalisme, amb les diferents classes representades

Amb els ODS es va reconèixer, de facto, que les desigualtats eren un problema global al qual fer front. Es va admetre que dintre dels anomenats països desenvolupats, amb rendes per càpita altes, també hi havia disparitat de situacions socioeconòmiques. Es va acceptar implícitament, doncs, que capitalisme i desigualtats són indestriables.

La concepció marxista

Molt abans que l’ONU, al segle XIX, els socialistes utòpics ja van parlar sobre les desigualtats. No obstant això, van ser sobretot Karl Marx i Friedrich Engels els qui van aconseguir posar en el centre les disfuncions del capitalisme. Al Manifest del Partit Comunista (1848) van plasmar la seva crítica al sistema econòmic i social capitalista i van proposar una solució per superar-lo: el comunisme.

Els dos teòrics alemanys afirmaven que la societat capitalista estava dividida en dues classes antagòniques: la burgesia i el proletariat. La primera posseïa els mitjans de producció, mentre que la segona venia la seva força de treball a canvi d’un sou per subsistir. Només la burgesia obtenia els beneficis, que l’extreia del que produïen els treballadors amb la seva feina. Aquesta relació d’opressió (el treball assalariat) era la base de les desigualtats.

Més enllà dels pensaments de Marx i Engels, la conclusió que en van extreure és innegable: el capitalisme i les desigualtats són inherents.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *