Categorías
OBJETIVOS ODS Refugiats

Una nova crisi migratòria

D’ençà que la Guerra de Síria va començar, el flux de desplaçats que han arribat a Europa ha estat constant. Cap al 2015, la Unió Europea va establir quotes de refugiats que obligaven als estats membres a rebre un nombre concret d’immigrants.

Espanya no estava a favor d’aquest pla, atès que, segons el ministre d’Afers Exteriors, ja s’estava fent un gran esforç davant la crisi migratòria. Ni Grècia ni Itàlia es van oposar el 2015 però els darrers anys, els tres països han establert bloquejos a les seves costes, dificultant així l’entrada a persones que fugen de guerres o de la pobresa.

Tot i el rebuig de certs països davant la crisi migratòria, algunes institucions donen la benvinguda als refugiats.
Tot i el rebuig de certs països davant la crisi migratòria, algunes institucions donen la benvinguda als refugiats – Maria Teneva

Bloqueig dels països occidentals

Una de les principals conseqüències de la «securitització» de les fronteres marítimes ha estat l’alta mortalitat. De fet, segons un informe de l’ACNUR, el 2018 van morir aproximadament sis persones per dia. D’altra banda el rebuig dels països davant l’acollida ha anat creixent. Les dades de l’anuari CIDOB d’immigració mostren que el 2014, Itàlia va rebre 170.100 immigrants, una xifra vertiginosa respecte a països com Espanya i Grècia. Aquest fet, va provocar rebuig entre els votants del partit d’extrema dreta del país transalpí – la Lega – i Salvini, líder d’aquest, va aplicar bloquejos a les ONG’s que proporcionaven salvaments. 

D’altra banda, Grècia es va convertir en el primer país rebedor d’immigrants a causa del conflicte sirià, fins que el govern hel·lè va establir barreres físiques. Els darrers mesos les tensions entre Síria i Turquia s’han agreujat i uns 900.000 sirians s’han vist obligats a fugir del país. Per tal de rebre suport de la UE, Turquia va obrir les portes, però la resposta de les autoritats gregues no va ser favorable.

Impediments a la frontera

La policia grega va rebre els refugiats amb violència, causant cinc ferits i un mort. El president hel·lè va suspendre durant un mes el dret d’asil, d’aquesta manera tots els migrants que aconseguissin entrar, serien deportats. La UE, però, no es va mostrar contrària a aquesta decisió.

La quantitat de guerres vigents provoquen aquesta nova crisi migratòria, que obliga a milions de famílies a desplaçar-se. Per això, els ODS de l’ONU proposen pel 2030 reduir de manera dràstica totes les formes de violència i les taxes de mortalitat al món. A la vegada, s’han proposat erradicar la pobresa extrema i acabar amb la fam mundial. D’aquesta manera es reduirà considerablement el nombre de famílies que han de fugir dels seus països d’origen i s’evitaran també els conflictes fronterers.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *