Categorías
Lucha contra la pobreza OBJETIVOS ODS ODS: Educación de calidad ODS: Fin de la pobreza Pobreza

Pobresa a Kenya

Lluitar contra la pobresa a Kenya i continuar amb la resta del món

Quina relació hi ha entre l’educació de qualitat i minimitzar les desigualtats de classe i racials? Un dels objectius ODS de desenvolupament sostenible d’UNICEF de cara al 2030 és lluitar per aconseguir una educació de qualitat arreu del món. D’aquesta manera s’estableix un dels objectius: aconseguir l’escolarització de la majoria d’infants en edat d’estar a l’escola, com en el cas concret en que ens fixarem; la pobresa a Kenya.

L’educació és una via fonamental de desenvolupament d’un país, incrementar l’índex d’escolarització i d’accés a l’educació superior són sinònim de creixement econòmic del país. No obstant, quan parlem d’educació i discriminació pensem en els casos de casa nostra; les mancances que es troben en el sistema educatiu espanyol per poder oferir una educació de qualitat a totes les famílies, independentment de la situació econòmica. Tanmateix, hi ha països que tenen una molt major dificultat per accedir a la educació. Aquest és el cas de Kenya, entre molts altres països subafricans.

“9 de cada 10 adolescents viuen en països en vies de desenvolupament amenaçats per la falta d’escolarització; problemes de pobresa i precarietat; abusos sexuals; conflictes armats; malalties o atur juvenil”

L’adolescència. Una època d’oportunitats, elaborat per l’Unicef.

 La realitat de la pobresa a Kenia

Kènia és un estat de l’Àfrica oriental, la seva població és de 51 milions de persones d’entre les quals 20,4 són infants i joves menors de 18 anys.

Kenia
Localització de Kènia en un mapa

Font extreta del cercador Google

L’educació no és obligatoria, però, des del 2003, el govern ofereix ensenyament gratuït als infants fins a 8 anys. Així va ser com 2 milions d’infans es van sumar als 6 milions ja escolaritzats. Les autoritats pagen a les escoles primàries 130 dòlars anuals per alumne, cobrint així els costos de classes i administració, el manteniment i les activitats escolars; els pares i mares han de pagar els uniformes i les menjades, però aquelles famílies més pobres paguen una petita part d’aquesta quota.

Gràfic de la taxa neta de matriculació d’infans a l’educació primària a Kenia.

Font extreta de Education Statistics

Hi ha 4.478 centres estatals d’educació secundària, tot i que la gran majoria estan en mal estat, no tenen les instal·lacions essencials i la falta de docent provoca que s’analitzi la qualitat educativa que s’està oferint. Tot i això, la majoria d’escoles són privades i no reben subvencions de l’Estat; en els centres educatius en la seva totalitat són catòlics.

Valley View School, Mathare, Nairobi, Kenya. Fotografía: James Mollison

La majoria d’infants no escolaritzats provenen dels slums de les grans ciutats de Kenya, bàsicament de Nairobi i de les zones rurals. 

En les zones rurals els infants tenen un accés a l’escolarització regulada i limitada pel govern, per això, a l’acabar l’educació primària es dediquen a les mateixes taques que fan els seus pares: l’agricultura i la ramaderia.

Voluntariat

Una manera d’aportar el teu gra de sorra en primera persona per acabar amb la pobresa a Kenya, és fent un voluntariat en educació en una escola de Kenya. Una de les vies és fer-ho a través de varies ONG, ja sigui Oxfam o AIESEC (entre moltes d’altres). Amb el voluntariat Reach to teach tens l’oportunitat de fer tasques de magisteri en una escola d’un barri de barraques de la capital, Nairobi.

L’estada és d’aproximadament sis setmanes i l’organització es proveeix d’allotjament i dos àpats al dia inclosos en la quota que et demanen. Un cop allà seràs l’encarregat d’impartir el temari que se’t demani en les classes dels diferents graus.

El nombre de docents a la majoria d’aquestes escoles és escàs i en moltes ocasions els infants s’estan sols a l’aula, pel que un reforç en la plantilla de mestres sempre és d’agrair. També resulta molt fructífer fer activitats extracurriculars i que donin peu a la participació dels infants, a que comparteixin les seves inquietuds i fent-los reflexionar, però sempre sent conscients de les diferències culturals que existeixen entre Espanya i Kenya.

El comitè organitzatiu d’AIESEC Kenya

Una experiència personal Entrevista a Martina Marcer

-Per què vas decidir fer un voluntariat?

Vaig decidir fer un voluntariat perquè em va semblar una bona manera de conèixer una realitat totalment contrària a la meva i fer-ho intentant que les meves energies i els meus coneixements fossin d’ajuda per algú.

-Parla’ns sobre la teva estada allà

La meva estada allà va ser immillorable. Vaig tenir la sort d’allotjar-me amb dos models de família molt diferents, però en tots dos llocs em vaig sentir molt ben acollida i molt còmode. A l’escola també em vaig sentir còmode des del primer moment, tot l’equip de professors ens va posar les coses molt fàcils i els nens i les nenes ens van transmetre en tot moment molta energia i molt d’interès per conèixer-nos.

-Què t’ha aportat fer el voluntariat? 

A nivell personal, m’ha aportat més seguretat en mi mateixa a l’hora d’enfrontar-me a situacions desconegudes i de fort impacte emocional i també a aprendre a tractar amb maneres de pensar i valor diferents als meus i a ser per tant, més tolerant i comprensiva. 

-Què t’emportes de Kenya?

Moltíssimes coses. M’emporto des de noves amistats que vull mantenir sempre a haver enfortir amistats que ja tenia. També m’emporto i, de fet crec que és el més important, un seguit de vivències que m’han fet obrir els ulls envers a la manca de drets humans a països com Kenya.

«Vivències que m’han fet obrir els ulls envers a la manca de drets humans a països com Kenya»

-Explica’ns la sensació que vas tenir al arribar i al marxar?

Recordo que quan vaig arribar vaig tenir un xoc emocional molt fort, de fet tinc algunes imatges al cap del barri on estaven les escoles que mai oblidaré. També recordo que no entenia com la resta dels meus companys podien viure en un entorn tant submit en la misèria, sense enfonsar-se com jo en veure tot allò. Ho vaig acabar entenent; l’ésser humà s’acaba adaptant a tot i nosaltres, al final del dia acabàvem recordant els moments feliços amb els nens i les coses que apreniem d’ells. Vam aprendre a minimitzar els moments durs del dia i a donar més valor als positius. Quan va arribar el moment, cap de nosaltres volia marxar, i més d’una de nosaltres vam mirar d’endarrerir els vols i quedar-nos-hi més temps.

Experiència en un voluntariat a Kenya. Per Maria Alba, voluntària el 2019.

A continuació, fes clik en el següent link si vols llegir més notícies sobre la pobresa infantil:
http://desarrollosostenibleods.digidocpress.com/2020/05/26/catalunya-mes-lluny-de-reduir-la-pobresa-infantil

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *